arctos.gif
ARCTOSTAPHYLOS UVA-URSI

Arctostaphylos Uva-Ursi (Nacho), es un poderoso clérigo de Lathander. Recto y sabio, hasta ahora la fuerza de su dios le ha permitido superar todos los impedimentos que se ha encontrado. Viste una armadura rojiza que refulge vívamente bajo los rayos del sol; placas de la más fina calidad que iluminarán el camino cuando las tinieblas se ciernan sobre ellos.

HAZAÑAS Y DESVENTURAS
Destrucción del ejército de esqueletos surgido de la Nueva Ermita
Destrucción de la posada de Ijath
Guardián del templo de Sadrie
Sellar la cámara del orbe del conocimiento
Destruir el avatar de Erithnull
Entrar en el templo de Orakllos

CARACTERÍSTICAS
CLÉRIGO (Lathander) 23
Humano nacido en Alfa (Eunurac)
1'70 m, 80 kg, 30 años
Alineamiento: NB
Habilidades a destacar:
Gran poder destructor de muertos vivientes
Portador de la luz de Lathander

PARÁMETROS DE PARTIDA


ESTADO: PJ retirado (elegido de Lathander)
AVENTURAS JUGADAS:
  • El Señor de las Mil Formas
  • La búsqueda de Sadrie
  • Divinificación u oblivion
OBJETIVOS CUMPLIDOS:
  • Derrota del Señor de las Mil Formas
  • Proteger el orbe del Saber
  • Ascensión al templo de Oraklos
  • Divinificar a Keldar

MASCOTA: Cuac. Pato NV 0
Alas recortadas para que no vuele.
Pico atado para que no delate la posición.
ESPECIAL: El graznido de un pato no emite eco.

ESPECIAL: En el dibujo se le ve con su armadura reflejando los rayos del sol del amanecer.

ORIGENS:

Arctostaphylos Uva-ursi és el nom d'un dels clergues més abnegats de Lathander, Déu de les albades, la primavera, la renovació, el poder latent, l'autoperfecció i la concepció.
Ja de ben petit, Arcto, com el coneixen els seus amics, fou criat sota els auspicis dels Senyors dels matins, fidels servidors de Lathander. Amb els anys entrà a formar part de l'ordre i escalà posicions en la complexa jerarquia de l'església lathareniana. A l'edat de vint anys, havent palesat amb escreix la seva devoció més fidel, rebré un tresor incalculable: fou il·luminat per Lathander, el qual li lliurà la seva confiança i la capacitat d'exercir les Arts amb l'objectiu de portar la fe més enllà dels murs de la ciutat d'Aigües Profundes.

Durant cinc anys recorregué Faêrun seguint el Sol en el seu recorregut i acomplint els designis de Lathander. En aquest viatge, a pleret, anà millorant la seva resistència i llurs habilitats gràcies a innombrables enfrontaments i adversitats. Passat aquest període, retornà a la imponent Torre dels Matins, a l'edat de vint-i-sis anys. Completà el seu aprenentatge juntament els grans sacerdots del temple, els quals l'ajudaren a resoldre les més difícils Arts màgiques de Lathander. Com a innegable exponent de la força i saviesa del seu Déu, Arcto es convertí aviat en una de les referències a tenir en compte en el futur. Grans empreses sotgen encara el firmament d'aquest clergue que, per damunt de tot, té com a guiament el Sol incansable que ix cada matí per l'horitzó oriental.

UN DIA DEL Sr dels Matins:

Durant tota la seva vida, Arcto ha estat ensenyat a portar a terme una sèrie d'obligacions per a mantenir sa l'esperit, tenir cura del seu equip i exercir millor la veu del seu Déu. A continuació es detallen quines són aquests accions i de quina manera i en quin moment Arcto, en situacions normals, acostuma portar-les a terme.

Potser un dels actes més importants de tot el que s'esdevé al dia és l'albada. Per a un latharenià, la sortida del Sol representa tot allò que defensa Lathander. La renovació, l'esperança, un nou dia per endavant, la concepció, la bona nova, etcètera. Cada matí, Arctos s'aixeca d'hora i dedica unes hores a pregar mentre l'esfera brillant es deixa veure en tota la seva immensitat al cel. És aleshores quan recull el seu equip i es col·loca la seva feixuga armadura de plaques vermelloses i groguenques. Arctos sempre procura mantenir-la neta i lluent per a poder refulgir els preciosos raigs de llum. Les armadures, com la d'Arctos, són veritables obres mestres artesanals ja que són, per una banda, un símbol per sí soles de la fe que processen qui les porten i, per l'altra, són exemples excel·lents de l'estima dels latharenians per qualsevol forma de progrés o obra d'art. Arctos la llueix amb orgull i li agrada ésser respectat i conegut de seguida quan hom l'admira i reconeix el seu origen.

A continuació, es col·loca el medalló de color rosat penjant del coll, regal dels seus superiors, l'escut del mateix color que l'armadura i l'armament habitual. Tot i que Arctos acostuma a ésser un home de paraula i no fa servir les armes de bones a primeres, els temps caòtics en que vivim l'obliguen a anar protegit contra qualsevol amenaça o falta de respecte cap a ell i els seus. Dues maces, un garrot amb punxes i unes dagues és tot l'armament que porta. També cal dir que Arctos no és un gran batallador, més aviat prefereix fer servir les virtuts que Lathander, Tot Poderós, li ha lliurat.

Tot seguit, Arctos s'alimentarà, com els àpats de la resta del dia, de manera educada i racional, és a dir, mantenint un enriquiment energètic i una dieta equilibrada i sana. L'optimisme i l'alegria inunden el cor d'Arctos cada dia ja que, per ell, cada jorn representa una vida nova. Sempre amatent al que s'esdevé al seu voltant, havent esmorzat, Arctos es dedicarà a complir allò pel qual ha estat educat: ajudarà a pagesos fent augmentar el rendiment de llurs collites i protegir-les dels flagells, transmetrà harmonia i pau als qui l'escoltin opinar -sempre que abans se li hagi preguntat-, ajudarà en tot el possible a aventurers, viatgers, mercaders i comerciants, etcètera. Quan la seva ajuda consisteix en donar, Arctos no dubta en lliurar part del seu or, de compartir el seu menjar o oferir els seus coneixements pel bé de la comunitat. Arctos té, a més, una responsabilitat especial quant a les arts. Qualsevol creació humanoide bella sigui una pintura, un llibre, una dansa, un ofici o una habilitat serà digne de l'admiració, protecció i conservació per part seva. Per ell, tots aquests elements són manifestacions pures ja que són objectes o costums inanimats capaços de colpir l'ésser viu. Per això, Arctos és respectuós amb els costums d'altres cultures i s'interessa per conèixer les motivacions més profundes que les originaren.

Els esports també són del grat d'Arctos, en especial aquells que es regeixen per la competició sana i l'autosuperació. Les curses a peu o a cavall, les acrobàcies sobre bèsties, els concursos de punteria o de salts són alguns dels seus esports preferits. Per ell, qualsevol fet que motivi l'autoperfecció, el repte o el coneixement d'un mateix és admirable i procura participar-hi, sempre i quan no es produeixi un xoc amb les seves obligacions com a sacerdot latharenià, és clar. A pesar de tot això Arctos és humà i, per tant, alguna vegada es deixa portar seguint un llampec d'intuïció, ràbia o venjança. Arctos sap que aquest no és el millor camí però també sap que a vegades existeixen situacions que necessiten de reaccions enèrgiques per a poder redreçar l'esdevenidor. Arctos està convençut que Lathander s'ho mira amb comprensió i procura no abusar de la seva confiança. Si alguna vegada ha existit un bri de dubte en el seu procedir, de seguida vol corregir l'error. Errar és humà, es diu, i pensa com evitar la pedra la pròxima vegada que la trobi en mig del seu camí. Arctos encara està aprenent tot i les altes responsabilitats que en ell s'hi han dipositat.

Aquests són algunes de les actituds que més interessen a Arctos. Al vespre, quan el Sol es perd per l'horitzó i la llum comença a afeblir-se en favor de les ombres, Arctos decideix que es moment de recolliment i es retira al seu jaç. Medita sobre els esdeveniments i dóna les gràcies a Lathander per haver-li donat l'ocasió de demostrar la seva fe durant aquell dia. Raspalla, poleix i neteja l'armadura per tenir-la llesta a l'endemà i dorm tranquil·lament, perquè sap que el Gran Senyor dels Matins vigila el seu descans.

COMENÇA L'AVENTURA:

En la seva darrera aventura, Arcto fou escollit pels grans sacerdots latharenians per iniciar la recerca de l'antiquíssim i gairebé oblidat temple de Sadrie. Un estudi exhaustiu i un llarg viatge feu creuar el camí d'Arctos amb unes amistats poc habituals per a un clergue de Lathander. En la ciutat abandonada i maleïda de Narzal, conegué un grup d'aventurers amb els quals decidí compartir la resta del viatge fins el temple de Sadrie. En aquest grup, creat com una tela feta a partir de trossos de roba diversa, trobà diversos companys de circumstàncies: en Keldar, un orgullós humà sanguinari de mida gegantina i abillat amb potents objectes màgics que el convertien en un oponent temible i imprevisible; en Nomis, un elf provocador i igualment imprevisible, ràpid i destre com una vespa amb l'espasa o les pales de cavar però de tarannà allunyat al dels seus congèneres elfs; en Herkan'Drâst, un poderós bruixot de consciència obscura i ètica dubtosa el llibre màgic del qual vessa de conjurs letals pels agosarats que el mirin de manera desafiant; el molt venerable ancià Mordamir, un vell semielf d'il·luminació mental ja difusa però amb el favor de Mystra i amb un cor que no li cap al pit; i, per últim en Marleck, un individu intel·ligent, vigorós, astut, independent i avariciós la moral del qual era del tot qüestionable, mogut pels interessos personals més que per les necessitats col·lectives.

ÚLTIMAS NOTICIAS:


Arctos ayudó a la divinificación de Keldar. Ahora busca un nuevo objetivo!